videoclip

Era un transbordament de sostre baix i boca ampla, com de bunquer angles o port espacial. Al mitg del tunel desert s'hi reconeixia la silueta d'un home, movent-se, com si fes un concert per a ningu. No la tocava be, la guitarra. I de lluny feia un quadro una mica vergonyos, tan mala planta i tants masses anys, sol alla al mitg. Un vent impossible li aixecava els cabells, aixo si. I a la trencada melodia podia començar a reconeixe-s'hi a space oddity itself. Si un es posa en situacio, es un domestic petit moment de la veritat. Donat que la meva trajectoria tangencialitzava inevitablement amb la seva bombolla de so, tenia nomes dues opcions: o passar amb el cap cot trepitxant-me els propis passos. O posar passes heroiques i mirada fixa a l'horitzo, mentres la musica canviava a poc a poc d'orientacio.